Benvolgudes amigues i benvolguts amics:

er sisè any consecutiu tinc l’honor de poder dirigir-me a tota la Confraria com a President de la mateixa. El fet de que sigui el sisè, precisament, suposa que enguany s’acaba el meu segon mandat com a President de l’Entitat. O, si es vol, que 2010 és any electoral a la Confraria.

No em presentaré a la reelecció. I no per manca de ganes, ni de il•lusió, ni d’empenta. Tampoc per cansament ni per manca de suports. Agraeixo molt la confiança a totes les persones que m’han demanat que optés per a la renovació en el càrrec.

Sempre he entès que ser el President de la nostra Confraria –el President dels Manaies en sentit col•loquial- és un honor que té una persona concreta en uns moments determinats. Suposa una gran responsabilitat i una clara obligació de servei. La nostra Entitat té una importància social i ciutadana molt evident, que potser a vegades no sabem apreciar ben bé des de dins estant. Però que clarament hi és.

Tothom és necessari a la Confraria, d’igual manera que ningú és imprescindible. Tampoc qui circumstancialment ocupa la Presidència. Renovar reiteradament els mandats presidencials és, al meu entendre, una equivocació. Hi ha el risc d’arribar a considerar que el càrrec és inherent a la persona, i això no s’ha d’assumir mai; i menys per qui ocupa la Presidència. Jo no ho pretenc, i miro d’evitar-ho.

D’igual forma, la renovació possibilita l’accés a la Presidència d’altres confrares que, com a mínim, portaran noves idees i nous projectes a l’Entitat. El poder electiu de tots els associats determina, en cada moment d’elecció, quines han de ser les persones i els projectes que millor han de resultar per als interessos socials.

Personalment, me n’aniré íntimament convençut d’haver fet, en cada moment, allò que a les meves Juntes ens ha semblat millor per a la Confraria. El resultat d’aquests sis anys haurà de ser jutjat per cadascú. Permeteu-me dir, en qualsevol cas, que n’estic satisfet i raonablement content.

De forma ben clara i evident, s’ha pogut estabilitzar i cohesionar internament l’Entitat, extrem absolutament indispensable. Només estant units internament serem forts externament. Era un dels clars objectius ja des del meu primer mandat.

També s’ha potenciat la Secció de Vestes, en tots els sentits. Multiplicar gairebé per cinc el número de participants com a vestes a la Processó és una de les grans satisfaccions obtingudes al llarg d’aquests darrers sis anys. Com així mateix haver pogut confeccionar i posar a disposició de la Confraria dos-cents nous vestits per a la Secció, juntament amb els corresponents armaris per a guardar-les.

En quant a la Secció de Manaies, és important haver recuperat la necessària disciplina del Maniple, senya que ens distingeix arreu de tot Catalunya, i que ens permet continuar disposant d’un prestigi de primer ordre. També ha estat rellevant continuar la renovació de la plantilla titular, sense que això hagi fet minvar el llistat de suplència, la qual cosa vol dir que seguim interessant a la joventut de Girona. Finalment, haver pogut portar a terme fins a cinc sortides extres en sis anys, ha contribuït a fer-nos encara més coneguts arreu de Catalunya.

Permeteu-me parlar també de l’altra gran activitat de la Confraria, és a dir, la organització de la Cavalcada de Reis. Ha estat creada en aquests anys una comissió d’organització i coordinació, composta bàsicament de gent jove, de la que n’estic especialment satisfet. Ha fet i fa un treball ben reeixit, i que necessàriament porta com a conseqüència un resultat final que és objecte de continuada felicitació general.
Finalment, els tractes amb les Institucions estan en un moment dolç, tenint en l’actualitat una fluïda relació tant amb l’Ajuntament, com amb el Bisbat, com amb la Junta de Confraries i com amb les altres agrupacions de manaies i armats de tot Catalunya.

Els anteriors aspectes positius no han d’amagar, a la vegada, la necessitat que té la Confraria de poder incrementar la participació dels confrares en la vida interna social, així com la necessitat d’augmentar les fonts d’ingressos econòmics, sempre amb la visió i objectiu, sota el meu punt de vista, de gastar i invertir al màxim possible.

Tot l’anterior no hauria pogut aconseguir-se sense la dedicació, el treball i la lleialtat que he trobat en totes i cadascuna de les persones que han format part de les meves dues Juntes Directives. Personalment, el fet d’haver pogut treballar juntament amb elles ha estat –i serà- una de les meves més grans satisfaccions personals. A tots aquests confrares us en dono les gràcies més especials. També a aquelles persones que, sense formar part de les Juntes, han treballat i col•laborat com les primeres en totes aquelles tasques que els hi he encomanat.

Estic convençut que les properes eleccions permetran que la Confraria, a l’igual que en els darrers setanta anys, segueixi prosperant i millorant.

No cal dir que no em desvinculo de la nostra Entitat. Ben al contrari. Haver-ne estat President aquests últims sis anys m’ha permès tenir-ne un ampli coneixement i, per això, poder estimar-la encara més. Ara simplement canvio la meva funció a dintre de la Confraria, quedant a disposició de qui en sigui el nou President.

Com a vegades es diu, aquest comiat no és un adéu, simplement és un a reveure. Moltes gràcies a tothom per la continuada confiança que m’heu fet aquests darrers anys.


Carles Mascort i Yglesias
President

Confraria de Jesús Crucificat.  Apartat de correus 322, 17080, Girona.  Tel. 972211671   manaies@girona.com

Utilitzeu Internet Explorer 5.0 o superior per visualitzar correctament aquesta web